Les manifestacions amoroses que feien els protagonistes de la poesia trobadoresca solien reproduir el sistema de vassallatge feudal, on el trobador es declarava servidor i fidel a la dama. El trobador considerava la dama com un ésser superior, perquè ho era en jerarquia. La dama havia de ser una senyora, i també estar casada. Per tant, es tractava d'un amor prohibit, que calia ocultar. A aquest triangle amorós (dama, marit i trobador) s'afegien altres personatges, que són: el lausengiers, envejós que revelava la relació amorosa. Si passava açò, el marit patia gilós, ja que endevenia gelosia. Per aquest motiu, el trobador emprava un senyal, un pseudònim que ocultava la identitat de la senyora. Per tant, podem dir que l'amor cortés és una relació purament sentimental, on s'elegia sense cap tipus d'obligació, a diferència de l'altre tipus d'amor que emprava els casaments per a consolidar els seus interessos, un contracte que s'assumia per obligació. Per últim, l'amor cortés inicià una nova visió de l'amor, i la dona una nova presència dins de la societat medieval.
María López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada