Els gèneres i l´estil de la poesia trobadoresca.

Gèneres:

Cançó: És la composició més característica, és la expressió dels sentiments amorosos d´un trobador envers una dama noble, la poesia trobadoresca desenvolupà una gran varietat de gèneres.

Sirventès: És un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut. Després de la canço és el gènere més estès, entre la poesia trobadoresca conservada. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una canço ja existent. S'utilitzava per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom, ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.

Plany: Era un cant de lloança i lamentació per la mort d´un senyor o d´un amic.

Alba: Evocació dels sentiments dels amants en acomiadar-se despres d´haver passat la nit junts.

Pastorel-la: Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables, sinó inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.

Balada: Eren composicions de tema amorós destinades a ser ballades.

Altres gèneres: Viadera o cançó de camí, el debat, etc.

Estils:

S´observen dues tendències respecte a l´elaboració formal:

     

       -Un estil planer i entenedor.

       -Un estil més retòric i obscur en que l´elaboració podia ser:

                                 

                    -Conceptual.

                    -Formal, amb un llenguatge molt artificiós.

Pablo del Rincón.