RAMON LLULL: obra poètica

Lo desconhort: El Desconhort (1295) és un poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins, que calia recitar al so del poema èpic carolingi, avui perdut, Berart de Montdidier. Es tracta d’un treballat debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i després entusiasta, a propòsit del programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.
 
El poema comença amb un relat biogràfic: Ramon està ‘en malencolia’ perquè fa trenta anys que es dedica sense èxit a la causa de la conversió dels infidels i de l’enaltiment de la fe. Un ermità que es troba present invita Ramon a fer examen de consciència per veure si la seva Art general és efectivament una bona causa. A Ramon li sembla que està lliure de pecat perquè parteix de l’amor a Déu i d’un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. Les reticències de l’interlocutor no consolen Ramon, sinó que el fan enfadar: res no el pot ajudar si fracassa. Finalment, ‘consirà l’ermità si Ramon deïa veritat’ i acaba reconeixent que l’empresa que aquest ha iniciat és bona i agradable a Déu. Ramon troba un primer alleujament de la seva pena en el moment en què l’ermità es mostra disposat a col·laborar amb ell, i dóna gràcies a Déu.

Cant de Ramon: El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi ‘companyons coneixents’ que l’ajudin a portar endavant el seu projecte. El text inclou alguns moments molt emotius, com si Llull hagués trobat una nova funció a la poesia trobadoresca, cultivada en la seva joventut, i de la qual havia renegat.

Joshua Overtoom i Ana Montalbán