Els Laterals

3) Completa els buits amb l o l·l, segons pertoque.

Medul·la
Profilaxi
Alumini
Falòrnia
Melòman
Elaborar
Mutilar
Fal·lible
Solucionar
Cancel·lar
Hel·lènic
Bel·licós
Cel·la
Selecte
Elaboració
Flagelar
Imbecilitat
Ampul·lós
Ineludible
Sol·licitud

Verónica Jiménez, Diana Paz i Marta Sànchez 

Els Laterals

1) Posa l·l o l en els buits dels mots següents.

Al·legació
Il·lusió
Mil·lèsim
Aliança
Aliatge
Colitis
Milió
Colibrí
Alentir
Col·loqui
Sil·lepsi
Mil·lenni
Al·licient
Gal·licisme
Silueta
Mol·lície
Il·lustrar
Galimaties
Col·lició
Mol·lècula

Verónica Jiménez Hernàndez 

 

TRADUÏX

 

Castellà                    Valencià       

 

Peana                         Peanya

Afán                           Afany

Cuerno                        Banya

Terreno                       Terreny

Cerrajero                     Manyà

Cáñamo                      Cànem

Estanque                     Estany

Alemán                       Alemany

Alejar                         Allunyar

Manopla                     Manyopla

 

CARLOS LACOBA

ORTOGRAFIA DE LES LABIALS: B, V 

GRAFIA                                      POSICIÓ                                 EXEMPLES 

                                             -davant l, r                                blat, moble, oblidar, cabra, obrer...

                                             -darrere m                                 àmbit, embenar, cambra, combregar...

B                                          -alternant amb p                        cap: cabrem cabia, cabrem, cabut...

                                             (dins una mateixa                       rep: rebre, rebia, rebrem, rebut...                      

                                               família de mots)

EXCEPCIONS:                   -derivats amb prefix circum-       circumval·lació.

                                             -alguns mots                              tramvia, triumvir, duumvir i derivats. 

V                                        -darrere de n                               canvi, envestida, minvar, convit...

                                           -acabaments de l'imperfect          cantava cantaves, cantava, cantàvem...

                                            d'indicatiu verbs 1ª conjug.       

                                           -darrere de d                              advertirem, advocat 

                                           -alternant amb u                          neu: nevar, nevada

                                            (la u dels diftongs dels                tou: tova, estovar, estovalles 

                                            mots primitius passa a v

                                            en els derivats)

                                                                                   

                                                                                            MARIA DE LA TORRE VALERO. 

                                                              

LABIALS

8. Completa els mots amb b o v i fes-los correspondre a les definicions de més avall.

a) Acció de disminuir: MINVAR
b) Alenar. especialment amb fatiga: BLEIXAR
c) Excavació o sot ple d'aigua, recollida de la pluja: BASSA
d) Fer perdre la tesor d'una cosa flexible perement-la, colpejant-la, etc: REBREGAR
e) Home arribat a l'edat viril: BARÓ
f) Líquid que circula pels teixits vasculars de les plantes: SABA
g) Mesura de pes, d'uns 10,4 kg: ARROVA
h) Peça de roba per a eixugar-se després de llavar-se o banyar-se: TOVALLA
i) Que no sembla veritat, que hom no pot considerar com a veritable: DISVARAT
j) Saliva abundosa que cau de la boca: BAVA

PABLO SALADO BERGES

LES NASSALS

 



Amfibi Confort Èmfasi Comminar Descompte

Triomf Conmoure Betum Amfós Circumdar

Gemma Emmotllar Amfetamina Enmarar-se Commemorar

Amfibologia Amfiteatre Emmalaltir Gramment Circumstància

Envestir Enmig Imam Àmfora Emfatitzar

Simfonia Tramvia Ninfa Circumval.lació Gimnàstica

Gamma Paranimf Gimcana Immunitzar Tanmateix

Immersió Flam Limfa Indemne Emmagatzemar

CARLOS LACOBA

El miracle de la sabateta.

Narració d'un dels miracles de sant Vicent Ferrer.

Jorge Gil.

Antoni Canals

1. Resumeix la seua vida i la seua obra.

Dominicà, contemporani d'Eiximenis i Metge, nasqué a València cap a la meitat del segle XIV. Va fruir d'un gran prestigi com a moralista i com a intel•lectual.

Només va escriure dues obres de creació original: "L'escala de contemplació" (1398), tractat de mística cristiana dedicat a Martí l'Humà; i el "Tractat de confessió" (1413). Tota la resta de la seua producció són traduccions d'obres llatines que imiten l'estil dels escriptors clàssics.

2. Per què l'incluim dins de l'Humanisme?

Per l'amor als llibres i l'elegància de l'estil de la seua prosa; no obstant això, s'acosta als clàssics i als humanistes del seu temps amb la intenció de traure'n arguments per a la seua tasca.

---------------------------------------------------------------

Daniel Cazacu López

¿Quin cárrec ocupà Benat Metge en la cancelleria reial ? I que li va ocórrer?

Bernat Metge ocupá el càrrec de pronotari. Com a funcionari reial tingué problemes, ja que fou processat juntament amb altres funcionaris i sobretot amb la mort de Joan I. Bernat Metge fou empresonat i posteriorment rehabilitat en el seus càrrecs pel nou rei, Martí l´humà.
                                                                                            VEGA GIL SANZ

LO SOMNI

LO SOMNI

"Lo somni" és l´obra en prosa més madura i humanista de Bernat Metge, escrita pel barcelonès just després d´abandonar la presó.

L´objectiu del llibre de "Lo Somni" era la de justificar la pròpia inocència de Bernat Metge degut al seu empresonament tras la mort del rei Joan I en condicions molt extraordinàries.

L´argument tracta d´un viatge honíric de Bernat on manté una conversa amb Joan I. En la conversa es tracten temes com la inmortalitat de l´ànima, coses mundanes o la forma de ser de les dones. Durant la conversa aparèixen Orfeu, qui conta la seua vida; i Tiresi, qui parla mal de les dones. Per últim, Bernat defén les dones, ficant com exemple i lloant a les reines catalanes, per tal d´aconseguir el seu perdó.

Dins l´obra el personatge de Bernat es manifesta escèptic respecte a la inmortalitat, encara que desprès será convençut pel difunt rei i agafarà una actitut medievalista. Bernat metge imita l´estil dels autors clàssics (Ovidi i Cicero) i dels humanistes italians (Petrarca, Dante i Bocàccio).

 

CARLOS LACOBA