Història de la llengua i la literatura.

Quines llengües s'utilitzaven?

El llatí continua sent la llengua dominant en l'esglesia, en la universitat i en la diplomàcia internacional, però al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta.Tot i que en les ordres religioses trobem els autors més destacats, la secularització progressiva de la societat provoca l'aparició dels primers grans escriptors seglars, en general, vinculats a la Cancelleria Reial. A més, el català es converteix en una de les llengües més estese i compreses al llarg de les costes mediterrànies.

                                     NACHO FRESNO CARBÓ.

Glogster de les Normes de Castelló

Açí vos deixem l'enllaç del glogster que hem fet per al treball del huitanta aniversari de les Normes de Castelló.:-) http://www.glogster.com/danielsunday/les-normes-del-32-present-i-futur-/g-6l1rsmglm81gmcdfa2d3la0 Daniel Cazacu López, Eva Gómez Quesada i Raquel Doblaré Frias

Quina institució va tomar part del poder de l'Esglèsia a partir del segle XIII?

Les monarquies, que van aconseguir unificar la complexa xarxa de feus preexistents. El govern de les persones va passar així a exercir-se alhora des de Roma, representant el poder espiritual; i des de les diverses monarquies europees, representant el poder reial. Daniel Cazacu López

Història de la llengua i la literatura.

La funció de l'escriptor als segles XIV i XV.

L'escriptor, ja que està vinculat a l'Esglèsia tant per la seua cultura com per la seua formació, actuà com mitjancer entre les ensenyances de l'Esglèsia i el públic. Així, els textos fan una funció instructiva o doctrinal de cara al poble.

Es a la darrería  del segle XIV i a començaments del XV, quan l'Esglèsia perd un poc de protagonisme, i es començen a llegir textos narrats per cavallers i per la noblesa.

Llibre de les Dones 

Escrit per Francesc d'Eiximenis
al 1396, es una obra moralitzadora 
on l'autor descriu alguns vicis femenins
per tal de fer-los odiosos, i els exemplaritza
amb anècdotes que traspúen un punt
de vista misogin.
L'objectiu central de l'obra és la instrucció
religiosa de la gent del carrer.

SHARA SANZ   

Els escriptors i els textos durant l'edat mitjana.

L'escriptor formar i vinculat a la cultura eclesiàstica, se sent com un mitjancer entre doctrina cristiana i públic.En general, els textos tenen un caràcter instructiu.

¿Quina llengua predomina?

El llatí continua sent la llengua dominan de l'Església. Al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la liteatura culta. 

La progessiva societat provoca l'aparició dels primers grans escriptors vinculats amb la Cancelleria Reial.

El català  es converteix en una de les llengües més esteses i compresses al llarg de les costes mediterrànies.

Raquel Doblaré

La literatura doctrinària: prosa moralitzant .
¿Qué paper té l'església als segles XIV-XV?

L'Església va ser l'única institució que mantingué el seu poder i el seu pensament. S'organitzava als monastirs i esglésies. La idea de cristiandat va assumir la funció que feia l'Imperi Romà i arribà a unificar culturalment Europa.Sentia la riba sud del Mediterrani : l' islam.

L'Eglésia havia esdevingut el principal centre de promoció cultural. (l'arquitectura, la pintura, l'escultura, i la literatura).

S'hi desenrotllà una ingentbor de recuperació, còpia i traducció d'obres de l'antiguitat clàssica.

 Raquel Doblaré

Què és l'escolàstoca?

És la pràctica de reflexionar sobre Déu y la natura a partir d'uns principis racionals adoptats dels textos d'Arestòtil. En general, els textos tenen un caracter instructiu.

L'escolàstica va ser el corrent teologicofilosòfica dominant del pensament medieval, després de la patrística de l'Antiguitat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suposava una clara subordinació de la raó a la fe.

Dòmino en les escoles catedralícies i en els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, en especial entre mitjan del segle XI i mitjan del XV. La seua formació va ser, no obstant això, heterogènia, ja que va acollir en el seu si corrent filosòfiques no sols grecollatines, sinó també àrabs i judaiques. Açò va causar en este moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilaren tota la tradició filosòfica antiga. D'altra banda, s'ha assenyalat en l'escolàstica una excessiva dependència de l'argument d'autoritat i l'abandó de les ciències i l'empirisme.

Marta, Verónica i Diana

Què és el cisma d'Occident i com es resol ?

El cisma d'Occident és el període de la historia de l'eglesia catolica on tres papes es van disputar l'autoritat pontificía.(1378-1417).

Es va produir amb l'elecció de dos papes:Urbà VI, que s'instal·larà a Roma , i ClimentVII , a Avinyó. La major part de la clerecia catalanoaragonesa , igual que la francesa, era partidària del papa d'Avinyó , i a més encara quan el 1394 hi fou elegit el cardenal d'Aragó Pero de Luna, amb el nom de Benet XII. 

Aquest conflicte es va resoldre gràcies al concili de Constança que va deposar els dos papes existents i en nomenà un de concòrdia. Però Benet XII , conegut com el papa Luna , es reclogué al castell de Peníscola i no acceptà mai la resolució del concili.

                                                              VEGA GIL SANZ

                                                                        

La literatura doctrinària: prosa moralitzant dels segles XIV i XV

En quins aspectes Joan I i Martí L’humà van afavorir la intensa circulació de coneixements?

Joan I i Martí l’Humà, es decantaven per les lletres i les arts, és a dir, per la cultura. Aquestes inclinacions reials van afavorir aquesta circulació de coneixements entre els cercles intel·lectuals de la corona. També, expliquen l’ascendent que alguns autors religiosos exerciren sobre l’entorn dels sobirans.

Marta, Verónica i Diana

La literatura doctrinària: prosa moralitzant dels segles XIV i XV

L’església havia esdevingut el principal centre de promoció cultural, quins tipus d’art emanaven de la mateixa? Quin va ser el focus d’irradiació de l’art?

Des de els monestirs, que  estaven integrats en autèntics xarxes que vertebraven Europa, emanaven l’arquitectura, la pintura, l’escultura i òbviament, la literatura, ja que varen fer copies i traduccions d’antigues obres que, d’una altra forma, no hagueren arribat fins a nosaltres.

Verónica, Diana i Marta