ELS VERBS

                      http://www.monover.com/2009/20090415212-valencia.htm



                                                Bianca Nicoleta Stan

                                          APUNTS DE PRONOMS FEBLES

1ª persona   -em,ens                2ªpersona    -et,us                      
                                       

CD  
 - determinat (art.det o demostratiu): el,la,els,les                                Ex: Joan menja la poma
                                                                                                              Joan la menja
 -indeterminat (indefinit,numeral, res o art ind): en +indeterminació      Ex: Joan menja una poma
                                                                                                                 Joan en menja una
CI   
- Sg(m o f): li                    Ex: He portat a Maribel les fotos
                                               Li he portades les fotos        
 - Pl (m o f): els                 Ex: He portat als teus cosins les fotos.
                                               Els he portades les fotos.
CC
- Si porta la prep DE : en
-Els demés: hi
- exepte el CCmode que sempre es substituix per hi                    Ex: Camina de puntelles.
                                                                                                          Hi camina.

Neutre
_es substituix per ho
- si es un complement atribut                   Ex: El xic és alt
                                                                    El xic ho és
-si es una O.subordinada( es pot substituir per això o allò)           Ex: Eva ha comprat el que més li agrada.
                                                                                                         Eva ho ha comprat.

Normalment els pronoms febles van davant del verb excepte quan és una ordre; infinitiu o gerundi.

                                                                                                               EVA NAVARRO
         

                           Les perífrasis verbals


1. Perífrasis d’infinitiu:
Perífrasis d’obligació:
- Haver de: Hem de ser més treballadors.
- Caldre + infinitiu (caldre + que + verb): Cal arribar a l’hora
Cal que vigilem el foc.
- Haver-se de + infinitiu: S’ha de saber comprar.
- Ser necessari + infinitiu:Era necessari fer-hi reformes.
Per expressar obligació són incorrectes:
- *Tenir que + infinitiu: *Tenim que canviar d’actitud.
- *Haver-hi que + infinitiu: *Hi havia que fer unes quantes obres al pis.
- *Ser precís + infinitiu: *És precís lliurar el treball demà.

Perífrasis de probabilitat::
- Deure + infinitiu: Deu ser en Pere, que s’ha deixat les claus.
- Segurament / probablement + verb en indicatiu:
Segurament arribarem tard per les obres de l’AVE.
- És probable que + verb en subjuntiu:
És probable que Ronaldinho es quedi a la banqueta.
Per expressar probabilitat són incorrectes:
- L’ús del futur o del condicional:
L’examen serà demà; si ell ho diu tan convençut. /
Serien les tres de la matinada quan va arribar.
- *Igual + verb: Aquest trimestre igual n’aprova set.Les perífrasis verbals

Perífrasis d’imminència:
- Anar + a + infinitiu (només quan s’utilitza en un context general de
passat): Anava a sortir de casa quan va sonar el telèfon.
- Estar a punt de + infinitiu: Estan a punt de fer una bestiesa.
- (Ara / tot seguit +) present o futur: Tot seguit començarà
l’espectacle.
És incorrecte usar anar + a + infinitiu en contextos de futur:
Avui anem a parlar de les perífrasis verbals.Les perífrasis verbals


2. Perífrasis de gerundi:
Perífrasis de duració:
- Estar + gerundi: Què esteu fent mentre jo explico?
- Anar + gerundi: Tot i que no és cap llumenera va aprovant el curs.
Cal no abusar de la primera perífrasi, sobretot com a traducció
literal de formes contínues de l’anglès: Què estàs fent amb aquests fulls?

                                                Bianca Nicoleta Stan

G) Forma el Condicional simple d'indicatiu dels verbs:

                 Riure           Viure           Rebre           Valer           Patir

1a             Riuria           Viuria            Rebria          Valdria           Patiria
2a             Riuries         Viuries          Rebries          Valdries         Patiries
3a             Riuria           Viuria           Rebria           Valdria          Patiria
1a             Riuríem        Viuríem        Rebríem        Valdríem      Patiríem
2a             Riuríeu         Viuríeu         Rebríeu          Valdríeu        Patiríeu
3a             Riurien         Viurien         Rebrien          Valdrien        Patirien

                                                                                                              EVA NAVARRO

 F)Forma el Futur Simple d´indicatiu dels verbs:

          veure                   cantar                    dur                 vendre           admetre
1ª      veuré                    cantaré                 duré                 vendré           admeteré
2ª      veuràs                  cantaràs                duràs                vendràs         admeteràs
3ª     veurà                  cantarà                durà                vendrà          admeterà
1ª     veurem               cantarem             durem            vendrem       admeterem
2ª     veureu                cantareu               dureu             vendreu       admetereu
3ª     veuran                cantaran              duran             vendran        admeteran


                                                                                                                   EVA NAVARRO

~Temps Verbals.

Temps de subjuntiu.

Simples

• Present: indica accions que són condició d'unes altres, desigs o fets causals (canti, vulgui...). Es fa servir com a imperatiu en la modalitat negativa.
• Imperfet (temps enrere, Pretèrit imperfet): s'empra per a accions hipotètiques, imaginàries o que expressen desig (cantés, dormissin...). Duen accent totes les persones, llevat de la segona del singular i la tercera del plural.
• Futur

Imperatiu

• Present: s'utilitza per a donar ordres, sempre que no siguin formulades en modalitat negativa (en aquest cas, es passa al present de subjuntiu). Les formes de la primera persona i la tercera, tant de singular com de plural, són les de present de subjuntiu (agafa, mirin...). En alguns verbs (aquells que no depenen de la voluntat de la persona i, per tant, no podrien tenir pròpiament imperatiu), és l'imperatiu sencer que és agafat del present de subjuntiu (té -agafa això-, però tingues molta paciència que pot estar mamut...).

Les ordres o instruccions formulades en infinitiu amb valor d'imperatiu negatius no són catalanes, hem de rebutjar-les i substituir-les pel subjuntiu. Exemples: No passar és incorrecte i caldria dirNo passeu

                                                                                             Carla Sánchez Gómez

~Temps Verbals.

Temps d'indicatiu

Simples

• Present: indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen en anomenar-les (canto, menges...). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero de temps caracteritza aquest temps verbal.
• Imperfet (temps enrere, Pretèrit imperfet): indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (volia, ballaven....). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
• Passat simple (temps enrere, Pretèrit perfet simple): indica accions ja finalitzades. Actualment té un ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (féu, digué....). És el temps que acumula més irregularitats. En valencià és perfectament viu, sovint preferible a la forma perifràstica. Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
• Futur simple: es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la r (cantaré, domiran...). Cal destacar la presència d'accents en les tres persones del singular i la seva absència en les tres del plural.
• Condicional simple: Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres. Alguns gramàtics el consideren un mode propi, i sovint se'l denomina futur hipotètic. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (cantaria, dormiríem...). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.

Compostos

• Perfet (temps enrere, Pretèrit perfet compost o Pretèrit indefinit): Indica accions que han començat en el passat i que duren fins al present, o que la seva terminació està dins el període de l'enunciació -- aquesta distinció resulta important per casos com per exemple he fet (avui, aquest mes, aquest any, o alguna vegada amb efectes en el present) vs. vaig fer (ahir, el mes passat, l'any passat, o fa temps i ja sense efectes en el present). Es forma amb l'auxiliar haver en present i el participi passat del verb conjugat (he dit, has badat...). Són correctes, però arcaiques, les formes havem i haveu: havem sortit, haveu vist.
• Passat perifràstic (temps enrere, Pretèrit perfet perifràstic): té el mateix ús que el passat simple, però pertany a un registre més informal o estàndard. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present (amb formes variants com "vàrem" i "vàreu", cultes o arcaiques, per a la 1a i la 2a persones del plural) i l'infinitiu del verb que es tracti (vaig mirar, vam tenir...). És de destacar que les formes vem i veu són col·loquials i es consideren incorrectes en els registres escrits.
• Plusquamperfet (temps enrere, Pretèrit plusquamperfet): Indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (havíeu encarregat, havia procurat...). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
• Anterior simple (temps enrere, Pretèrit anterior simple): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés. Es forma amb l'auxiliar en passat simple (hagué acabat...). Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
• Anterior perifràstic (temps enrere, Pretèrit anterior perifràstic): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés, però menys que l'anterior simple. Es forma amb l'auxiliar en perfet perifràstic (va haver acabat...). Cal fer el mateix comentari per a les formes procedents d'anar que en el passat perifràstic.
• Futur compost: es refereix a una acció futura que estarà finalitzada en el moment a què es refereix l'enunciació. Es forma amb l'auxiliar en futur simple (hauré aprovat...). Duu accents als mateixos llocs que el futur simple.
• Condicional compost: designa accions que podrien haver succeït en funció d'unes altres que no han passat. Es forma amb l'auxiliar en condicional (hauríem preparat, hauries vist...). Duu accents als mateixos llocs que el condicional simple.

                                                                                             Carla  Sánchez Gómez.

~Temps Verbals.

Formes nominals

• Infinitiu: gramaticalment equivalent a un substantiu, moltes vegades, és la forma amb què designem el verb i la forma utilitzada acompanyant l'auxiliar en passat simple i anterior simple. Hi ha també un infinitiu compost: haver escrit, utilitzat per a expressar accions acabades.
• Gerundi: gramaticalment equivalent a un adverbi, moltes vegades, és la forma utilitzada sovint per a expressions que expressen durada o simultaneïtat amb altres accions. S'empra molt per a perífrasis, sobretot amb els verbs anar i estar. Té també una forma composta: havent sortit.
• Participi: gramaticalment equivalent a un adjectiu, moltes vegades, és la forma que apareix en la major part dels temps compostos. El participi mateix no té una forma composta, i es caracteritza, com l'adjectiu, per tenir flexió nominal (de gènere i nombre): aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes. Concorda amb el complement directe en el cas que aquest vagi expressat per un pronom definit: el, la, els i les (l'he sentida, els he portats, les he escrites).

                                                                                       Carla Sánchez Gómez.

Pretèrit perfet simple

            FER           VENIR            VIURE              ANAR             DIR

1a         Fiu              Vinguí             Visquí                Aní               Diguí
2a         Feres          Vingueres      Visqueres         Anares         Digueres
3a         Féu             Vingué           Visqué               Anà              Digué
1a         Férem         Vinguérem     Visquérem       Anàrem        Diguérem
2a         Féreu          Vinguéreu      Visquéreu        Anàreu          Diguéreu
3a         Feren          Vingueren      Visqueren        Anaren          Digueren

PABLO SALADO BERGES

Pretèrit indefinit

            CONFONDRE          REBRE         TRAURE          OBRIR           SABER

1a           He confós                 He rebut            He tret             He obert           He sabut
2a           Has confós               Has rebut          Has tret           Has obert          Has sabut
3a           Ha confós                 Ha rebut            Ha tret             Ha obert           Ha sabut
1a           Hem confós              Hem rebut        Hem tret         Hem obert        Hem sabut
2a           Heu confós               Heu rebut          Heu tret          Heu obert         Heu sabut
3a           Han confós               Han rebut          Han tret          Han obert         Han sabut

PABLO SALADO BERGES