Simples
- Present: indica accions que són condició d'unes altres, desigs o fets causals (canti, vulgui...). Es fa servir com a imperatiu en la modalitat negativa.
- Imperfet (temps enrere, Pretèrit imperfet): s'empra per a accions hipotètiques, imaginàries o que expressen desig (cantés, dormissin...). Duen accent totes les persones, llevat de la segona del singular i la tercera del plural.
- Futur
Imperatiu
- Present: s'utilitza per a donar ordres, sempre que no siguin formulades en modalitat negativa (en aquest cas, es passa al present de subjuntiu). Les formes de la primera persona i la tercera, tant de singular com de plural, són les de present de subjuntiu (agafa, mirin...). En alguns verbs (aquells que no depenen de la voluntat de la persona i, per tant, no podrien tenir pròpiament imperatiu), és l'imperatiu sencer que és agafat del present de subjuntiu (té -agafa això-, però tingues molta paciència que pot estar mamut...).
Les ordres o instruccions formulades en infinitiu amb valor d'imperatiu negatius no són catalanes, hem de rebutjar-les i substituir-les pel subjuntiu. Exemples: No passar és incorrecte i caldria dirNo passeu
Carla Sánchez Gómez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada