Isabel de Villena
Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va nàixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena. Isabel va viure des de petita en la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va ingressar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.
Durant la seua vida religiosa es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un grup d'escriptors que la veneraven. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.
L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el
1497 per l'abadessa que la va succeir.
Vita Christi és una narració que tracta sobre la vida de Jesucrist escrita amb el fí d'il·lustrar les monges del seu convent. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. L'originalitat de l'obra és que la escriu tota amb la seva imaginació i el seu punt de vista femení. I en volta de escriure sobre la vida de Crist es torna en la historia sobre la Mare de Déu. El llibre comença i acaba amb en naixement de la verge i la seua assumpció al cel.
Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones. Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení, com per exemple la coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.
Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones. Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení, com per exemple la coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.
Bianca Nicoleta Stan & Pablo Salado Berges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada