·
Si porta
un article o un demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les: és
el metge del poble = l'és
·
En la resta
de casos, se substitueix per ho, excepte quan hi ha èmfasi: ho
sembla.
·
En català
central, en el llenguatge parlat, l'atribut acostuma a ser substituït per ho [u]
en tots els casos: és el primer de la promoció = ho és (forma
no normativa).
·
Col·loquialment,
els qualificatius amb èmfasi també poden ser substituïts per en: que
n'és, de ruc!
·
Normalment
se substitueix per hi: la presidenta parlava neguitosa = la
presidenta hi parlava.
·
Els verbs reflexius del tipus fer-se, dir-se, nomenar-se se
substitueixen per en: el general va nomenar-se emperador = el
general va nomenar-se'n.
·
Com a norma
general, si porta la preposició de se substitueix per en: vinc
de París = en vinc. Ara bé, hi ha excepcions com ara anar
d'excursió = anar-hi. És a dir, en el cas dels complements
circumstancials de lloc, el pronom feble en s'utilitza quan la
preposició de indica procedència.
·
El
complement circumstancial de manera, encara que porti la preposició de,
sempre se substitueix per hi: vaig de qualsevol manera = hi
vaig.
·
Si porta
altres preposicions, se substitueix per hi: penso en tu = hi
penso; vaig amb bicicleta = hi vaig; vés
a casa = vés-hi; és a casa = hi
és.
·
Els
complements no verbals se substitueixen per en, com el subjecte a Han
arribat tres vaixells = N'han arribat tres
Cristina Romera Ballester
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada