PRONOMS FEBLES

·        L'atribut:

·         Si porta un article o un demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les: és el metge del poble = l'és

·         En la resta de casos, se substitueix per ho, excepte quan hi ha èmfasi: ho sembla.

·         En català central, en el llenguatge parlat, l'atribut acostuma a ser substituït per ho [u] en tots els casos: és el primer de la promoció = ho és (forma no normativa).

·         Col·loquialment, els qualificatius amb èmfasi també poden ser substituïts per en: que n'és, de ruc!

·        El predicatiu:

·         Normalment se substitueix per hi: la presidenta parlava neguitosa = la presidenta hi parlava.

·         Els verbs reflexius del tipus fer-se, dir-se, nomenar-se se substitueixen per en: el general va nomenar-se emperador = el general va nomenar-se'n.

·        Complement circumstancial i preposicional:

·         Com a norma general, si porta la preposició de se substitueix per en: vinc de París = en vinc. Ara bé, hi ha excepcions com ara anar d'excursió = anar-hi. És a dir, en el cas dels complements circumstancials de lloc, el pronom feble en s'utilitza quan la preposició de indica procedència.

·         El complement circumstancial de manera, encara que porti la preposició de, sempre se substitueix per hi: vaig de qualsevol manera = hi vaig.

·         Si porta altres preposicions, se substitueix per hi: penso en tu = hi penso; vaig amb bicicleta = hi vaig; vés a casa = vés-hi; és a casa = hi és.

·        Els complements no verbals se substitueixen per en, com el subjecte a Han arribat tres vaixells = N'han arribat tres

Cristina Romera Ballester