Document: 9 D'octubre

9 D’OCTUBRE:

Origen:

El 9 d'octubre es celebra el dia de la Comunitat Valenciana, ja que el 9 d'Octubre de 1238, Jaume I el Conqueridor va fer la seva entrada a València, després dels pactes realitzats amb rei musulmà de València Abul Djumayl Zayyan el 28 de setembre de 1238, per la capitulació de la ciutat. Era el dia de "Sant Dionís", que per més senyes va ser bisbe d'Atenes.

El 23 d'abril de 1.238, Jaume I va ocupar el Grau de València i va establir la seva caserna general a Russafa preparant la presa de València. Dies abans del nou d'octubre, els musulmans de la ciutat de València, van desplegar la "senyal del rei" (La Senyera) sobre les muralles de València en senyal de rendició i desitjos de capitulació. El 9 d'Octubre Jaume I va fer la seva entrada triomfal a València. Aquesta data mai va ser oblidada i es va començar a celebrar a partir del primer centenari (any 1338).

"I quan vim nostra senyera seus a la torre descavalgam del vacal, i encreçam ens veus l'orient, i ploram de nostres uyls, i besam la terra per la gran merce que Deus ens havia feyta" −Jaume I, el Conqueridor.

(Verónica Jiménez Hernàndez)

La Mocaorà:

La Mocaorà és una celebració popular de la ciutat de València i localitats circumdants, que té lloc el dia de la Comunitat Valenciana (el 9 d'Octubre), en la qual es commemora la festivitat de Sent Dionís (Sant Dionisio), patró dels emamorats a València.

La tradició consisteix que els homes regalen a les seues parelles un mocador de seda en el qual hi ha embolicats dolços fets amb massapà de diferents formes i colors. La tradició es remunta al segle XVIII, quan després de la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta van prohibir la celebració del 9 d'Octubre, i com a resposta a açò els forners van començar a hornear uns dolços de massapà representant els coets que no es podien utilitzar; així van nàixer els anomenats "Piuleta i Tronaor" que, per la seua forma, tenien connotacions sexuals al·lusives a l'home i a la dona. També es fan aquests dolços en forma de petites fruites i hortalisses, símbol de les hortalisses de l'horta que els musulmans van regalar a la reina Donya Violante d'Hongria, esposa de Jaime I, el dia de la conquista.

La Senyera:

La Senyera, antiga bandera de guerra Valenciana no pot inclinar-se davant res ni davant ningú, privilegi atorgat pel Rei Pedro el Cerimoniós l'any 1365. Com no pot eixir per les portes de l'Ajuntament si no s'inclina, és despenjada per la balconada, dempeus, sense que aquesta s'incline; donant així origen al curiós acte del dia 9 d'Octubre de la baixada de la Senyera.

(Cristina Romera Ballester).


Actes del dia 9 d’Octubre
Des de principis dels anys 1990 la programació del Dia de la Comunitat Valenciana consta de diversos actes que donen començament la vespra, el 8 d'octubre, amb la celebració d'un concert commemoratiu al Palau de la Música, a càrrec de l'Orquestra de València , i un festival pirotècnic en l'antic llit del riu Túria a la ciutat de València. El dia 9, després de la recepció oficial del president al Palau de la Generalitat de València i l'acte de lliurament de distincions a diferents personalitats valencianes, se celebren una sèrie d'actes oficials que tenen el seu origen en un privilegi del rei Pere el Cerimoniós de 1365.
(María de la Torre)



(Joshua Overtoom)


Al llarg de la jornada se succeeixen els actes lúdics, festius i populars en tots els pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, com a àrees lúdiques, amb tallers didàctics i artesanals, exposicions en què el públic pot conèixer diversos aspectes institucionals i culturals de la Generalitat com a institució històrica de govern dels valencians, i també actuacions i danses tradicionals al so de la dolçaina i el tabalet o desfilades de comparses de moros i cristians.

Com a acte festiu des de 2003, se celebrava a la tarda, l'Entrada de Moros i Cristians Ciutat de València, amb representació de totes les comparses inscrites a la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça l'Ajuntament, omplint la ciutat durant unes 5 hores.



Jaume I

El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de conquestes per la seva extensió continental i mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I, el Conqueridor, i Pere II, el Gran. Aquest capítol es centrarà bàsicament en la figura de Jaume I i les seves conquestes tan conegudes com les de Mallorca (1229), València (1232-245) i Eivissa (1 235).
Jaume I va ser comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i de Mallorca i senyor de Montpellier. Va néixer a Montpellier l'any 1213 i va morir l'any 1276 a València, fill de Pere I, el Catòlic, de Maria de Montpellier.


CONQUE5TA DE VALÈNCIA
1233-1245
La conquesta es va veure afavorida pel declivi de l'imperi Almohade, en ràpida descomposició des de la derrota de les Navas de Tolosa -1212-, i per la inestabilitat i les pugnes internes de la classe dirigent islàmica, que van repercutir en la seva capacitat defensiva. La crisi de les estructures de poder islàmiques facilitava així l'avanç dels regnes cristians, immergits en una dinàmica d'expansió feudal.
L'èxit de les incursions protagonitzades a títol particular per alguns membres de la noblesa aragonesa, impulsà la Corona a assumir directament l'empresa militar de la conquesta que es desplegà en tres fases: La primera es va concretar en l'ocupació de les terres del nord fins a Borriana, que caigué el 1233, la segona, culminà amb la presa de València el 1238, l'expansió arribà fins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el 245, va fixar provisionalment a Biar els límits del nou regne, d'acord amb els tractats signats amb Castella. Les comarques meridionals, d'Alacant a Oriola no foren annexionades fins el 1304, quan Jaume II establí en el curs baix del Segura la nova i definitiva frontera entre els regnes de València i Múrcia. La conquesta va alterar profundament les estructures de la societat islàmica, ja que la població mudéjar, desallotjada de les ciutats i confinada a les valls de l'interior, es va veure sotmesa a la mala organització social implantada pels cristians.
D'altra banda, la distribució del territori entre la noblesa, registrada pel mateix monarca en el llibre de repartiment, a més de recompensar la seva participació en la conquesta, facilitava una ràpida organització del país, amb la submissió de les comunitats mudéjars i l'enquadrament senyorial dels repobladors cristians.
                                                                                              (Eva Navarro Flórez)



El dia dels enamorats a València

La llegenda explica que quan Jaume I va entrar a València, els seus habitants van oferir a la reina Violant d’Hongria, com a ofrena, senyal d'amor i també de vassallatge, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica i embolicades dins de mocadors de seda.

Des dels segles XV al XVIII, les celebracions de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament de quilos de pólvora i coets -els piulets i tronadors- des del terrat de molts edificis i especialment des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana. Amb l’arribada de Felip V, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells la festivitat de Sant Dionís, així com altres costums valencians. La història explica aleshores que el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de Valencia, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró. S’inventaren unes postres fetes de pastissets de massapà que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses.

Avui en dia, aquest pastisset és conegut com a Mocadorada o “Mocadorà” de Sant Dionís. El tronador i les piuletes estan fetes a base de massapà cuit en parts iguals d’amela i sucre i rebaixat en ous. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna la forma d'aquests antics elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i ensucren. Les fruitetes s’elaboren manualment, en massapà cru de diferents colors en funció de la fruita que es vol imitar. La “Mocadorà” s’embolica primer dins un plàstic i després en un mocador de roba. Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats el regalen a la persona estimada, imitant així el que féren els habitants de la València quan el rei en Jaume I arribà a la ciutat.
CARLOS LACOBA SÁEZ



Sant Donis

Però hi ha més curiositats sobre aquesta efemèride del 9 d'octubre, ja que coincideix amb el Dia de Sant Dionís, Sant Dionís en valencià o Saint Denis en francès, que va ser el primer bisbe de París, i apòstol de les Gàl · lies i que va ser martiritzat al any 272, durant la persecució de Aureliano. Segons diu la llegenda, després de ser decapitat, Dionisio va estar durant sis quilòmetres amb el seu cap sota el braç, travessant Montmartre, pel camí que, més tard, seria conegut com carrer dels Màrtirs. Al final del seu trajecte, va lliurar el seu cap a una noble dona romana, anomenada Casulla, i després es va desplomar. En aquest punt exacte es va edificar en el seu honor la conegudíssima basílica de 
'Saint Denis'.

(Zacaria L’aiadi Samadi)

(Cristina Romera,Laura Rey,Maria de la Torre)